Fenomen sintàctic que consisteix a treure de l'oració principal un constituent o més d'un col·locant-los al davant per donar-los més relleu (dislocació a l'esquerra) o al darrere amb la intenció d'especificar el significat del substitut que els representa en el cos principal de l'enunciat (dislocació a la dreta). Els elements dislocats poden formar part de categories diferents, i tenir diferents funcions gramaticals i discursives. Un exemple de dislocació seria El llibre, l'ha duit la Maria. En aquest cas es tracta d'una dislocació a l'esquerra, on l'element el llibre apareix al davant del cos sintàctic principal.