És el constituent prosòdic que trobem per damunt del sintagma fonològic.
Pot estar format per un o més sintagmes fonològics.
Té una importància cabdal en la prosòdia perquè és el constituent que defineix els contorns entonatius.
Els sintagmes entonatius tenen autonomia prosòdica: normalment, estan delimitats per marcadors com el silenci (pausa), el canvi entonatiu o l'allargament dels segments finals.
Són exemples de sintagmes entonatius les oracions relatives explicatives, els elements parentètics i algunes dislocacions. Ho podem veure en els següents exemples:
Josep Carner, que és el millor poeta de la poesia catalana, encara és considerat per molts un poeta local.
Audio file
Sempre m'havia fet iŀlusió d'anar-hi, a Egipte.
Audio file