L'enunciat fonològic

És el constituent més alt de la jerarquia prosòdica.

L'enunciat fonològic pot coincidir amb el sintagma entonatiu, però hi ha casos en què determinats constituents són fora del sintagma entonatiu, però formen un enunciat únic des del punt de vista fonològic.

L'exemples més clar és la dislocació a l'esquerra.

En tots dos casos l'element dislocat no forma part de l'enunciat sintàctic, forma un altre sintagma entonatiu, però sí que forma part de l'enunciat fonològic.

El nombre de sintagmes entonatius que constitueixen un enunciat fonològic pot variar per condicions de la parla, com ara la velocitat d'elocució, els hàbits articulatoris del parlant o qüestions d'èmfasi.