L'entonació és la línea melòdica amb què pronunciem els enunciats. Existeixen dos tipus de llengües: les tonals i les entonatives. En les llengües tonals el to té una funció contrastiva de tipus lèxic o morfològic (les variacions tonals serveixen per distingir un mot d'un altre o per expressar trets morfològics com ara el temps o l'aspecte verbal). En català els canvis de to no modifiquen el significat lèxic dels mots, les variacions melòdiques tenen una funció expressiva (actitud i intenció del parlant). Per tant, el català pertany al grup de les llengues entonatives.
L'entonació també aporta una gran força expressiva i pragmàtica a l'enunciat i al discurs d'un determinat parlant.