Glossari

a | c | d | e | f | g | i | j | m | n | p | q | r | s | t | u | v

prominència

prominència
Propietat d'una síl·laba que destaca per sobre de les adjacents gràcies a alguna característica acústica (com ara major durada, major intensitat, presència d'un accent tonal, etc.).

prosòdia

prosòdia
Part de la gramàtica d'una llengua que inclou l'entonació, l'accent i el ritme.

qualitat de veu

qualitat de veu
El fet de variar la posició de les cordes vocals i fer que adoptin graus d'obertura diferents provoca diferències en la qualitat de veu. Algunes d'aquestes diferències es manifesten en la veu grinyolada o creaky voice (veu que s'emet amb les cordes vocals tenses i juntes, amb una freqüència molt baixa), veu murmurada o breathy voice (veu que s'emet amb un flux d'aire gran i les cordes vocals ben separades, que vibren sense arribar a tocar-se), etc.

qualitat vocàlica

qualitat vocàlica
Conjunt de propietats acústiques d'una vocal que fan que soni diferent d'una altra vocal. També es pot anomenar timbre vocàlic.

registre

registre
Independentment de la major o menor altura de la tessitura, un parlant pot decidir pronunciar un enunciat en una altura baixa, alta o mitjana de la seva extensió, per transmetre un significat determinat. Existeix una diferència clara amb l'amplitud o el camp tonal. Quan parlem de registre, parlem de canvis tonals en la mateixa direcció, és a dir, els tons baixos baixen i els alts, també. En canvi, en l'amplitud tonal, els canvis es dónen en direccions oposades: els tons alts pugen, però els baixos, baixen.

ritme

ritme
Esquema perceptiu produït per la successió a intervals regulars d'elements prominents. Aquests elements poden ser accents, síl·labes, síl·labes pesants o mores. Un ritme binari divideix el temps en grups de dues unitats, de les quals s'accentua la primera (UN - dos, UN - dos, UN - dos...). Un ritme ternari divideix el temps en grups de tres unitats, de les quals s'accentua la primera (UN - dos - tres, UN - dos - tres, UN - dos- tres...).

segment

segment
Unitat mínima del so en la comunicació humana. En català, per exemple, les vocals (com [a] i [i]) i les consonants (com [n] i [t]) són segments.

síl·laba

síl·laba
És una unitat d'organització d'una seqüència de sons de la parla. Per exemple, la paraula cadira està compostà per tres síl·labes: ca, di i ra. Una síl·laba sol tenir un nucli que, en català, ha de ser sempre una vocal i, de manera opcional, segments inicials o finals que tendeixen a ser consonants.

síl·laba accentuada

síl·laba accentuada
També síl·laba tònica. Síl·laba on cau l'accent lèxic o accent de mot.

síl·laba inaccentuada

síl·laba inaccentuada
També sil·laba àtona. Síl·laba que no conté ni accent lèxic ni accent secundari.