Glossari

Todo

a | c | d | e | f | g | i | j | m | n | p | q | r | s | t | u | v

accent secundari

accent secundari

Accent addicional en la paraula, generalment condicionat morfològicament (en compostos, adverbis acabats en -ment i prefixos tònics), però que pot complir també una funció emfàtica o rítmica. Vegeu també accent primari.

accent tonal

accent tonal

Inflexió entonativa local (ja sigui de moviment ascendent, descendent o complex) articulada al voltant de les síl·labes tòniques. Caracteritza les síl·labes tòniques quan apareixen en contextos amb prominència de frase.

Alfabet Fonètico Internacional

Alfabet Fonètico Internacional

Alfabet fonètic usat per representar de manera acurada i unívoca tots els sons (siguin fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell fonador pot produir. La majoria dels símbols són de l'alfabet llatí o en deriven. Altres són, però, de l'alfabet grec i alguns no semblen estar relacionats amb cap alfabet.

amplitud tonal

amplitud tonal

L'amplitud tonal equival a l'altura que apuja o abaixa un determinat enunciat produït en una altura mitjana concreta, sigui baixa, alta o mitjana. Dit amb altres paraules, l'amplitud tonal tendria a veure amb l'interval que hi ha entre els punts tonals màxims i mínims d'un enunciat concret. Per exemple: l'enunciat Has vingut es pronunciarà amb una amplitud tonal mitjana mentre que Has vingut! es caracteritzarà per l'ús d'una amplitud tonal més àmplia. Per tant, com veiem, l'amplitud tonal té a veure amb l'actitud del parlant.

àton

àton

Element sil·làbic mancat de força acústica. S'oposa a tònic.