Glossari

Todo

a | c | d | e | f | g | i | j | m | n | p | q | r | s | t | u | v

accent secundari

accent secundari

Accent addicional en la paraula, generalment condicionat morfològicament (en compostos, adverbis acabats en -ment i prefixos tònics), però que pot complir també una funció emfàtica o rítmica. Vegeu també accent primari.

accent tonal

accent tonal

Inflexió entonativa local (ja sigui de moviment ascendent, descendent o complex) articulada al voltant de les síl·labes tòniques. Caracteritza les síl·labes tòniques quan apareixen en contextos amb prominència de frase.

Alfabet Fonètico Internacional

Alfabet Fonètico Internacional

Alfabet fonètic usat per representar de manera acurada i unívoca tots els sons (siguin fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell fonador pot produir. La majoria dels símbols són de l'alfabet llatí o en deriven. Altres són, però, de l'alfabet grec i alguns no semblen estar relacionats amb cap alfabet.

amplitud tonal

amplitud tonal

L'amplitud tonal equival a l'altura que apuja o abaixa un determinat enunciat produït en una altura mitjana concreta, sigui baixa, alta o mitjana. Dit amb altres paraules, l'amplitud tonal tendria a veure amb l'interval que hi ha entre els punts tonals màxims i mínims d'un enunciat concret. Per exemple: l'enunciat Has vingut es pronunciarà amb una amplitud tonal mitjana mentre que Has vingut! es caracteritzarà per l'ús d'una amplitud tonal més àmplia. Per tant, com veiem, l'amplitud tonal té a veure amb l'actitud del parlant.

àton

àton

Element sil·làbic mancat de força acústica. S'oposa a tònic.

camp tonal

camp tonal

Vegeu amplitud tonal.

Termes relacionats

clític

clític

Morfema o paraula que no té accent primari de mot i que és gramaticalment independent però dependent fonèticament d'un altre mot adjacent que sí té accent primari de mot. Si els clítics van a davant del mot, s'anomenen proclítics, i enclítics, els que apareixen a darrere del mot. Entre els clítics trobem pronoms, determinants, preposicions o altres marques de categories gramaticals.

configuració nuclear

configuració nuclear

La configuració nuclear és la suma de l'accent nuclear (que és l'últim accent tonal de l'enunciat) i els tons de frontera final. Vegeu també accent nuclear i to de frontera.

corba melòdica

corba melòdica

Variacions en el to que experimenta la cadena fònica a través del temps.

dislocació

dislocació

Fenomen sintàctic que consisteix a treure de l'oració principal un constituent o més d'un col·locant-los al davant per donar-los més relleu (dislocació a l'esquerra) o al darrere amb la intenció d'especificar el significat del substitut que els representa en el cos principal de l'enunciat (dislocació a la dreta). Els elements dislocats poden formar part de categories diferents, i tenir diferents funcions gramaticals i discursives. Un exemple de dislocació seria El llibre, l'ha duit la Maria. En aquest cas es tracta d'una dislocació a l'esquerra, on l'element el llibre apareix al davant del cos sintàctic principal.