Funció actitudinal de l'entonació

Un mateix patró entonatiu pot tenir diferents significats en diferents contextos. Igualment, un mateix significat actitudinal pot ser manifestat per característiques entonatives diferents, la qual cosa vol dir que no existeix una correspondència unívoca entre un determinat patró entonatiu i un significat actitudinal concret. A més, l'actitud pot ser cap a l'interlocutor, cap al que s'està dient o cap a una circumstància externa. Aquesta actitud es pot expressar de manera voluntària o sense voler. És difícil enumerar les possibles actituds amb què un contorn pot ser emès. Per exemple: l'enunciat Vull comprar un cotxe nou es pot pronunciar de tal manera que el parlant estigui suplicant, enfadat, trist, feliç, orgullós, impacient, etc.

Quan parlem d'actituds, cal que l'entonació s'entengui en un sentit ampli, no només com a canvis tonals, sinó també com a canvis que tenen a veure amb el volum, la velocitat, la qualitat de veu, l'amplitud tonal o el registre.

Escolteu el següent enunciat:

En aquest enunciat, hi ha tota una sèrie de característiques prosòdiques com la velocitat de parla, la qualitat de veu o l'amplitud tonal que creen aquest clima d'urgència, d'immediatesa.