En les llengües entonatives, la major part de moviments tonals es concentren al voltant de les síl·labes tòniques.
El punt d'inflexió i la cadència descendents sempre se sincronitzen amb l'última síl·laba accentuada de la seqüència o síl·laba nuclear. Només l'accent de mot pot actuar com a àncora per al accent tonal, però no tots els accents de mot reben obligatòriament un accent tonal.