Accentual: permet (amb la concomitància opcional de la sintaxi) marcar síl·labes/paraules tot fent-les prominents i, per tant, també importants en termes d'estructura informativa.
Actitudinal: permet emetre un enunciat amb diferents actituds, ja sigui voluntàriament o no, a partir també d'altres correlats com la velocitat de parla, el volum, el registre, etc.; això fa que un enunciat tingui un significat diferent fins i tot quan es dóna en un mateix context. Aquesta actitud pot ser cap a l'interlocutor, cap al missatge o cap a una circumstància externa.
Agrupadora: permet segmentar la parla en unitats més fàcils d'interpretar, processar i memoritzar; així l'entonació acaba sent un correlat clar de la sintaxi i de la puntuació.
Discursiva: distingeix la informació nova de la informació coneguda, permet gestionar els torns de paraula, manifesta la força il·locutiva, indica el coneixement del parlant sobre el contingut del missatge, etc.
Gramatical: marca l'estructura gramatical (és a dir, els límits entre els constituents i entre les oracions), estructures subordinades, distingeix entre diferents modalitats oracionals (com les oracions declaratives i les oracions interrogatives), etc.
Indexadora: permet marcar la identitat social, geogràfica o generacional.