El sintagma fonològic

És el constituent prosòdic per damunt del grup clític.

Està constituït per un grup clític més el seu nucli (nom, verb ple, adjectiu posposat, adverbi o pronom fort), més els possibles clítics que pugui tenir a la seva dreta, més els elements a la seva esquerra que s'hi refereixin o formin part del mateix constituent.

Per identificar i delimitar un sintagma fonològic necessitem informació sintàctica.

Pareu atenció als següents exemples:

Són sintagmes fonològics formats per un nucli lèxic acompanyat de clítics.

Són sintagmes fonològics sense clítics, però amb elements que formen part del mateix constituent sintàctic.

Per a la construcció dels sintagmes fonològics és important tenir en compte dues qüestions:

Segons la posició del mot més rellevant podem tenir un o dos sintagmes fonològics:

Prosòdicament, ni els verbs copulatius, ni els modals, ni els auxiliars, ni les preposicions actuen com a nuclis:

També hem de tenir em compte l'opcionalitat en la construcció de sintagmes fonològics:

En funció de les condicions de la parla (velocitat d'elocució o hàbits articulatoris del parlant), es pot donar una agrupació de dos sintagmes fonològics en un de sol, com als següents exemples: